Baix Montseny Salut

Una atenció sanitària integral de tracte proper, de confiança i amb la màxima qualitat i confortabilitat

Ginecologia

 

Al Baix Montseny Salut comptem amb un equip de ginecòlegs que tenen cura de la salut femenina.

GINECOLOGIA BAIX MONTSENY SALUT

La unitat de Ginecologia del Baix Montseny Salut s’encarrega de tenir cura de la salut femenina. Vetllen per resoldre qualsevol problema ginecològic de les nostres pacients gràcies a la realització de proves diagnòstiques, preventives i d’intervencions quirúrgiques.

Una de les prioritats del nostre equip és la prevenció i per això ofereix revisions ginecològiques completes on a part de tenir cura de la salut de les nostres pacients, els ofereixen consells sobre mètodes anticonceptius, es tracten problemes com les infeccions vaginals, les alteracions menstruals, la incontinència urinària, la menopausa precoç, els miomes i els pòlips o l’endometriosi, entre d’altres.

La nostra unitat està formada per:

Dra. M. Angeles López                 Visita els dilluns i els dimecres a la tarda de forma quinzenal

Dra. Mercè Pérez Quintana      Els dilluns a la tarda

Dr. Carles De Miguel                    Els dimarts a la tarda i els divendres al matí

 

QUÈ ÈS LA GINECOLOGIA?

La Ginecologia és l’especialitat de medicina que s’encarrega de tenir cura de la salut femenina fora de l’embaràs i el seu seguiment. La ginecologia s’encarrega des de la nena prepuberal (ginecologia infanto-juvenil) fins  a la dona postmenopàusica.

QUÈ ÉS UN GINECÒLEG?

Un ginecòleg és un metge especialitzat en tractar les malalties del sistema reproductor de la dona.

S’ ha de consultar al ginecòleg sempre que hi hagin problemes menstruals o altres problemes que afectin les mames, per tractament d’infertilitat, malalties de transmissió sexual, consells en el control de natalitat, problemes sexuals, avortaments, i quan hi ha algun tipus de càncer en algun òrgan reproductor.

QUIN POT SER EL MOTIU DE LA CONSULTA GINECOLÒGICA?

No cal tenir un problema per anar al ginecòleg, pot fer una visita preventiva o bé revisió anual. Des d’una perspectiva clínica, al metge  li interessa saber com estan els diferents aparells i sistemes de l’organisme, en especial: l’ endocrí, el digestiu i l’urinari, poden ser útils per a un diagnòstic ginecològic. És important saber si la pacient  pateix esterilitat, ja que representa un 20% de les consultes ginecològiques.

S’ha de valorar si la pacient té algun dolor en la defecació, en la micció o durant el coit. En l’exploració física és valorarà si la pacient té algun òrgan augmentat de mida o si té massa abdominals. Si la consulta és per disfunció sexual, a la pacient se li preguntarà sobre l’activitat sexual. Les patologies de la mama també és un tema a tractar amb el ginecòleg; el seu desenvolupament, modificacions, dolor mamari (mastodínia), secreció pel mugró.

 

EN QUÈ CONSISTEIX LA VISITA I L’EXPLORACIÓ GINECOLÒGICA?

Abans de començar qualsevol exploració sempre s’ha de fer una anamnesi o sèrie de preguntes per talque el metge conegui els antecedents clínics, l’estat actual de la pacient i el perquè fa la consulta; d’aquesta manera es pot arribar a una correcte orientació diagnòstica.

Amb totes aquestes preguntes es farà un historial clínic detallat on s’hi faran constar:

Antecedents familiars: diabetis, hipertensió, càncer, malalties coronàries… És important saber l’estat de salut del company sexual sobretot si es consulta per sospitar d’una malaltia de transmissió sexual o en cas d’esterilitat.

Antecedents personals: Cal saber totes les intervencions a les que la pacient s’ha sotmès, totes les malalties que ha patit, des que era petita fins a l’actualitat, fent atenció especial a les que ha patit en l’època de la pubertat. Caldrà tenir en compte si a les malalties generals que ha patit hi ha hagut pèrdua o trastorns en el cicle menstrual. És important saber si està prenent alguna medicació i si pot tenir relació amb el motiu de la consulta.

S’han d’incloure les al·lèrgies als antibiòtics i anestèsics, a qualsevol fàrmac i també s’han d’incloure els possibles hàbits tòxics.

Antecedents reproductors: es tindrà en compte el nombre d’embarassos i parts , les complicacions de la gestació, les complicacions del part, l’estat dels fills, el tipus de lactància que ha donat als fills, si ha patit malalties ginecològiques o si té antecedents d’esterilitat o infertilitat.

Història menstrual: es tindrà en compte l’edat de la primera regla (menarquia), la data de l’última regla, quin cicle menstrual té, quantitat, durada, freqüència i si té símptomes afegits com per exemple: dolor, hipersensibilitat mamària, distensió abdominal, etc.

Seguidament el Dr./Dra. farà l’exploració física, demanarà a la pacient que s’estiri panxa enlaire en una llitera, les cames quedaran recolzades amb els genolls flexionats col·locats amb uns suports de metall anomenats estreps.

El doctor primer examinarà els genitals externs per si hi ha algun tipus d’anomalia com llagues, inflamació, canvis de color… Per veure l’interior de la vagina el doctor li introduirà un instrument anomenat espècul, que mantindrà les parets vaginals separades; seguidament li enfocarà una llum que l’ajudarà a veure si hi ha alguna lesió a les parets de la vagina, alguna inflamació o secreció anormal, o alguna altra cosa inusual. Després li prendrà una mostra de cèl·lules del cèrvix; aquesta mostra s’aconsegueix fent un petit raspat en el coll del cèrvix amb l’ajuda d’una espàtula. Aquesta mostra és enviada al laboratori per realitzar un test anomenat Papanicolau, amb el qual es pot detectar el càncer de cèrvix.

El doctor no pot veure els òrgans interns com l’úter i els ovaris però els pot explorar mitjançant una palpació un cop retirat l’espècul; no obstant, si el doctor vol fer-se una idea real dels seus òrgans interns li realitzarà una ecografia vaginal, utilitzant un ecògraf, amb aquest aparell es poden prendre imatges i prendre mesures gairebé exactes dels òrgans interns tals com l’úter, els ovaris, etc. D’aquesta manera es pot descartar molt bé qualsevol patologia com poden ser quists d’ovari, miomes, endometriosi, pòlips endocervicals, etc.

És molt important començar a fer les exploracions ginecològiques regularment quan la dona comença a tenir relacions sexuals.

 

QUÈ ÈS UNA VISITA PREVENTIVA GINECOLÒGICA?

Les visites preventives s’han de realitzar cada any si no s’ha presentat cap problema relacionat amb l’aparell genital o les mames; i  tal com hem comentat abans, és molt important fer la primera visita ginecològica quan la dona ja ha començat a tenir relacions sexuals.

En la visita es farà una història clínica amb les dades de la pacient i els seus antecedents personals i familiars. Seguidament es realitzarà una exploració física en què s’examinarà la vulva, la vagina i cèrvix, i es prendrà una mostra del flux cervicovaginal per la citologia o el Papanicolau, també es farà una exploració de les mames.

També es farà una ecografia que servirà per descartar o diagnosticar qualsevol patologia uterina o ovàrica i, si la pacient és portadora d’un DIU, també es podrà valorar la correcta col·locació o si està desplaçat.

QUÈ ÈS UNA CITOLOGIA GINECOLÒGICA?

És una tècnica histològica que serveix per a la prevenció o detecció de càncer de coll d’úter.

Es realitza agafant una mostra de flux del coll d’úter mitjançant un raspallet i una espàtula de fusta, amb aquesta mostra es fa una extensió amb una làmina de vidre i es fixa. Aquesta làmina s’envia al laboratori i és un patòleg el què la valora i fa un informe, que permet evidenciar si hi ha un virus, bacteris, fongs, inflamació, lesions precanceroses o càncer.

QUÈ ÉS UNA COLPOSCÒPIA?

La colposcòpia és una tècnica d’exploració, que a través d’un instrument òptic d’augment (colposcopi), permet veure el tipus de lesió, l’extinció, la localització i prendre una mostra si fos el cas. Aquesta prova es realitza a pacients candidates a fer un tractament conservador i també es pot fer un correcte seguiment en les pacients tractades.

MALALTIES DE L’APARELL GENITAL FEMENÍ

Vaginosi bacteriana: és la causa més comuna de l’augment de flux genital en les dones en edat reproductiva. La infecció pot aparèixer en dones actives sexualment però també a les inactives, essent les més afectades les fumadores o portadores de DIU. No es considera una malaltia de transmissió sexual. Els símptomes de la vaginosi bacteriana són: augment de flux vaginal, mala olor, picor, sequedat i/o irritació.

Virus del Papil·loma humà (HPV): es calcula que existeixen més d’un centenar de tipus diferents de HPV, alguns produeixen berrugues comunes en les extremitats, berrugues juvenils, condilomes o berrugues genitals, lesions epitelials de coll uterí, anus, vulva, escrot, penis i recte. En l’àrea genital i les seves proximitats, les lesions que es poden produir són: els condilomes i alteracions cel·lulars que es poden convertir en càncer genital o anal.

La infecció es transmet al mantenir relacions sexuals per via vaginal, anal o oral. És poc probable però també es pot transmetre el virus HPV en els jocs sexuals sense haver-hi penetració.

Alguns tipus HPV estan relacionats amb el càncer de vagina, coll uterí, anus i penis. La infecció perllongada i persistent del virus augmenta el risc de càncer de coll uterí, les primeres alteracions són superficials i es denominen lesions escamoses intraepitalials (SIL) o neoplàsia intraepitalial (CIN), aquestes lesions es poden curar o avançar a lesions de major gravetat. Però es freqüent que dins els 6-12 mesos les infeccions desapareguin sense cap tractament.Està comprovat que moltes dones desenvolupen la immunitat natural contra diferents tipus de HPV.

Per reduir la infecció del virus HPV és molt important l’ús de preservatiu.

La millor mesura per evitar el càncer és fer el Papanicolau o citologia per diagnosticar qualsevol lesió precancerosa que es pugui tractar amb facilitat. Totes les dones que pateixen condilomes o berrugues genitals (malalties de transmissió sexual) és aconsellable que com a mínim facin una revisió cada any.

Infecció genital per fongs: les infeccions genitals per fongs reben diferents noms, en el cas de les dones: vaginitis, cervicitis, vulvitis, vulvovaginitis. Altres noms segons l’agent causant són: la candidiasi o moniliasi. El problema més important que donen són les molèsties que produeixen  com pot ser la picor.

Vaginitis per tricomones: la Tricomoniasi és una infecció per fongs. Aquest tipus de malaltia  és de transmissió sexual. En els homes rarament dóna símptomes però el paràsit viu i es multiplica.

És per aquest motiu que les dones poden ser infectades repetidament, sense que l’home sàpiga que té aquests paràsits.

Durant algun temps la dona no pot saber que està infectada perquè el paràsit pot no provocar símptomes, és quan es multiplica quan pot donar símptomes molt desagradables, ja que el paràsit afecta uretra, bufeta urinària i vagina. En el cas d’estar infectats per aquest paràsit, tant l’home com la dona hauran de fer tractament.

Dismenorrea: En termes mèdics, utilitzem la paraula dismenorrea per referir-nos al dolor menstrual. El dolor pot ser molt variable i pot aparèixer abans o durant la menstruació. Aquest dolor pot ser molt variat però normalment actua en forma de rampes al baix ventre i pot irradiar a les zones del voltant. La dismenorrea pot ser conseqüència de molts processos però el més habitual és la endometriosi.  La dismenorrea no té perquè ser causa d’alguna patologia, normalment la pateixen les dones joves i sol desaparèixer després d’un part. Aquet tipus l’anomenem dismenorrea essencial.

Moltes dones tenen petites molèsties durant la menstruació, però es diu que pateix dismenorrea quan el dolor adquireix una alta intensitat i repercuteix a les activitats de la vida diària.

Amenorrea: anomenem amenorrea a l’absència de menstruació sense saber la causa determinant. L’amenorrea pot ser per diferents causes; per exemple, l’embaràs o la lactància.

Anomenen amenorrea primària a l’absència completa de menstruació als 18 anys, i anomenem amenorrea secundària a la falta de menstruació almenys durant 6 mesos en una dona que ja menstruava. Les causes patològiques d ’amenorrea poden ser degudes a alteracions genètiques, anatòmiques o neuroendocrines.

Mioma (fibroma) uterí: són tumors originats en les fibres musculars de l’úter, són una patologia molt freqüent en les dones. Un 20% de les dones poden estar afectades encara que moltes d’elles no presentin cap símptoma. Les mides i aspectes dels miomes poden ser diversos, poden ser únics o múltiples, petits o grans i moltes vegades les dones s’assabenten que els tenen en una revisió rutinària.

Els miomes que són molt grans poden causar molèsties, poden ser la causa dels sagnats inter menstruals, poden causar dolor durant el coit o fins i tot incontinència urinària. A vegades aquests tipus de miomes poden ser els causants de l’esterilitat perquè poden deformar l’úter o també poden ser els causants dels avortaments.

Endometriosi: és una malaltia benigna que afecta a les dones durant l’època reproductiva. És un procés d’evolució imprevisible, algunes dones poden tenir petits implants que no presenten canvis i d’altres es poden estendre  per la pelvis. És una malaltia inflamatòria que pot ocasionar adherències entre òrgans.

Si l’endometri, que se situa fora de l’úter es desenvolupa incorrectament, pot provocar implants (plaques petites), nòduls (plaques grans) i endometriomes (quists en els ovaris).

Càncer d’ovari: consisteix en l’aparició de cèl·lules malignes originades a l’ovari, aquestes cèl·lules es poden desprendre i distribuir-se per tota la cavitat abdominal i afectar a tots els òrgans que la contenen.

Les dones amb antecedents familiars directes de càncer de mama, ovari o de cólon són les que tenen més risc de patir un càncer d’ovari, igualment les dones que han utilitzat tractaments d’esterilitat femenina. Alguns estudis indiquen que dones que van iniciar la menstruació abans dels 12 anys, no han tingut fills abans dels 30 anys, i tenen la menopausa després dels 50 anys, també tenen major risc.

Els símptomes del càncer d’ovari es poden confondre amb altres malalties perquè són inespecífics

Càncer de cèrvix: és el tumor maligne més freqüent en les dones, sobretot en pacients a partir dels 40 anys.

El símptoma més freqüent és les hemorràgies espontànies, el flux sanguinolent o després de les relacions sexuals. Durant molt de temps aquesta malaltia no produeix símptomes, és per això que es recomana una revisió periòdica.

El tractament de la malaltia és quirúrgic, la cirurgia consisteix en l’extirpació de l’úter i els ganglis limfàtics regionals.